lunes, 3 de diciembre de 2012

2. Nomina

Deduccions: Són els  diners que resten del salari brut i que l'empresari a d'ingressar a la seguretat social i a hisenda. Un cop s'han descomptat aquestes quantitats obtenim el "Liquid a percebre" o Salari net.
Les retencions practicades en concepte de seguretat social tenen la funció de donar al treballador la possibilitat de rebre prestacions socials com el dret a cobrar el salari durant un període de baixa, maternitat o l'atur. Els pagaments a la seguretat social s'anomenencotització.
L'empresari també ha de descomptar l'import corresponent al IPRF que es un percentatge sobre les percepcions econòmiques del treballador (com mes alt sigui el salari, mes elevat es l'import, mes s'ha de pagar a hisenda).
La base de cotització: Seria la suma de les percepcions salarials que rep el treballador.
-Seguretat Social
                      -Contingències comuns (Malaltia, maternitat, accident no laboral)
                      -Contingències professionals (Atur i formació professional)
                      -Contingències accidents de treball o malalties professionals 
                      -Cotització de hores extres 

Contingències comuns:     
 S.S-4'7%
ATUR-1'6%
FORMACIÓ-0'1%
IRPF- %VARIABLE
      Treballador/ Empresa 
                                                                    4'7 %            23'6%                          
                                                                    1'6%             6'7%
                                                                    0'1%             0'6% 
                                                                    23'6%           4'7%
La base de cotització de la seguretat social té uns màxims i uns minims depenen a la categoria professional.

PROBLEMA
Calculeu a la SS de la empresa i el treballador sabent:
-salari base 1.200€mensuals
-Complements salarials 200€
-Salari en especie 0€
-Pages extres 200€
- H.E 300€

Salari mínim interprofessional

El salari mínim interprofessional és la mínima retribució que un treballador ha de cobrar per fer una feina d'acord amb les lleis, sigui quina sigui la seva feina, edat o sexe, i tant si és un tipus de treball jornaler, fix, temporal o eventual.

Luxemburg: 1801 euros. Taxa atur: 5%.
Irlanda: 1462 euros. Taxa atur: 14%.
Holanda: 1447 euros. Taxa atur: 5%.
Bèlgica: 1444 euros. Taxa atur: 12%.
França: 1398 euros. Taxa atur: 10%.
Regne Unit: 1202 euros. Taxa atur: 8%.
EUA (PER comparar): 971 euros. Taxa atur: 8%.
Grècia: 877 euros (Punts VEURE "c" i "g" de les notes). Taxa atur: 22%.
Eslovènia: 763 euros. Taxa atur: 8%.
Estònia: 748 euros. Taxa atur: 11%.
Espanya: 748 euros, (veure punt "c" de les notes). Taxa atur: 24%.
Malta: 680 euros. Taxa atur: 6%.
Portugal: 566 euros, (veure punt "c" de les notes). Taxa atur: 15%.
Croàcia: 373 euros. Taxa atur: 13%.
TURQUIA: 363 euros. Taxa atur: 10%.
Polònia: 336 euros. Taxa atur: 10%.
Eslovàquia: 327 euros. Taxa atur: 14%.
República Txeca: 310 euros. Taxa atur: 7%.
Hongria: 296 euros. Taxa atur: 11%.
Romania: 162 euros. Taxa atur: 7%.
Bulgària: 138 euros. Taxa atur: 11%.

NOTES IMPORTANTS


-Alemanya no té un Salari Mínim Nacional. Salaris Mínims existencial Per llei, però depenen del sector i la regió.

-Dinamarca, Itàlia, Àustria, Finlàndia, Suècia, Islàndia, Noruega i Suïssa no tenen Legislació Sobre Salaris Mínims. Els sous si Fixen mar i Acords Sectorials Per, o Nivell d'Empresa, o fins i tot un individu Nivell.

-Per Els countries En Els Que Es cobra és 14 mensualitats (Grècia, Espanya i Portugal), Els sous estan corregits de Com Si Es paguessin ÉS 12 mensualitats.

-Els salaris mínims esmentats corresponen a l'Import brut (abans de l'IRPF i la cotització a la Seguretat Social).

-Tots els Dades corresponen al cebador trimestre de 2012.

-Salaris Mínims aquests contractes corresponen a una jornada completa (unes 40 hores setmanals bany tasques pendents Gairebé àngels countries).

-La troica (Comissió Europea + BCE + FMI) ha Obligat a Grècia a retallar el salari mínim un 'canvi del Segon rescat. El Nou Salari Mínim Passés '€ 877 (citat a La Llista prèvia) A 588 euros. Per Els menors de 25 anys EL retallada Sera Tot més Les brutals: la seva Salari Mínim Quedara quart de € 510.



-Gràfica representada  de la evolució del SMI a Espanya durant els últims 10 anys.

Problemes

1. Un treballador, segons conveni col·lectiu, te dret a un complement salarial del 100% cada 3 anys. Si cobra el SMI quin serà el seu salari brut si porta 10 anys a l'empresa?

SMI= 748,3
10 Anys
10% per trienni


Sou brut: 748,3 + 3· 74,83= 972,79€

10% de 748,3/100 · 10= 74,83€

2. El Gabriel és un jove de 17 anys que ha signat el seu primer contracte de treball. Durant les festes de Nadal, el seu cap li proposa fer dues hores extres els divendres i els dissabtes, ja que es un període de molta feina. Creus que actua correctament el cap del Gabriel?

Si és només durant les vacances de Nadal i no es supera les 80 hores anuals i no sigui de nit és correcte demanar-ho. Les hores extra són voluntàries.

Targetes de dèbit i crèdit

Dèbit: Et descompten els diners directament, si no tens diners al compte no hi serveix.

Crèdit: No et descomptem directament del compte, encara que no tinguis diners al compte la pots fer servir.




Número de compte:
2081-0518-12-3300001270

2081: Entitat (Caixa Penedès)
0518: Oficina
12:  Digit de control
3300001270:  Número de compte

Salari i nomina

Salari: Conjunt de percepcions econòmiques i en espècie que rep el treballador per la prestació d'un servei a compte d'altri (empresari). Hi ha dos tipus de salari:

- En metàl·lic: Són els diners; ingressats al compte corrent, en efectiu, xec o taló bancari, transferència bancària.

-En espècie: Aliments (dinars,sopars,...),vehicle, casa,productes de l'empresa, vacances, escola dels fills,viatges personals i de la família,estudis,hobbies.

Salari brut: És el que no se li ha aplicat els descomptes, ni els incentius.

Salari net: és el salari que cobra el treballador després  del total (impostos,...).

El salari base: La retribució fixada per unitat de temps o obra són els diners mínims que cobrareu (normalment, segons conveni i amb relació la vostra categoria professional).
Cobrar per obra: el preu acordat per fer una feina determinada independentment del temps.
Cobrar per hores: quan cobres per el temps que trigues a fer una feina determinada.

Percepcions no salarials: Són diners que tu reps  però no estan vinculats a un salari.Poden ser: despeses de locomoció,dietes (inclou la manutenció i allotjament), plus de transport, indemnitzacions seguretat social (incapacitat laboral). Normalment són una compensació.

Complements salarials: Són la retribució fixada d'acord amb les circumstàncies relatives a les conduccions personals del treballador, el treball realitzat, la situació i els resultats de l'empresa.

Exemples:
-Circumstàncies personals: Antiguitat, fills, idiomes.
-El treball realitzat: la prima de productivitat (quantitat de treball realitzat).
-De perillositat: Depèn del risc del treball (Ex: bombers)
-Treball nocturn: si el treball és de nit es cobra més.
-Toxicitat: si el teu ambient te toxines.
-Penositat: treball a mà, més cansat. (Ex: carregar caixes)
-Torns: fent referència als canvis de torns.
-Resultats de l'empresa: Si l'empresa te més beneficis els treballadors cobren més.
-Hores extraordinàries: És consideren hores extraordinàries cada hora de treball feta per sobre de la durada màxima de la jornada ordinària. Està prohibit fer hores extra en horari nocturn, excepte en activitats autoritzades expressament. Les hores extres estan limitades a 80 hores a l'any.
En casos especials com als bombers o als metges les hores extres són obligatòries.

Finiquito/Liquidació: És el resum de comptes finals entre l'empresa i el treballador. Pot incloure:  prorrata (part proporcional) pagues extres, indemnitzacions per acomiadament,indemnitzacions pactades en el contracte.

El salari mínim interprofessional: És la retribució mínima a la qual tenen drets els treballadors per a la prestació del seus serveis.Cada any el govern actualitza el seu valor. El salari mínim interprofessional d'aquest any (2012): 748,3 € /mensual per 8 hores diàries i 5 dies a la setmana.

Condonació del deute: Perdonar una part o la totalitat d'un deute.

Desnonaments: (desahucio) , que et fan fora de casa.

Quitança: Perdonar part de deute parcialment.


IRPF: Impost que  paga qualsevol persona que te una renda, que cobra diners.

IBI: Impost de bens i immobles.

Prima de productivitat: és un incentiu  que es donen a aquelles persones que produeixen per sobre del normal.

Nomina

Nomina: És el resum de comptes entre l'empresa i el treballador, que inclou: tot el relacionat amb el salari a percebre i els descomptes com seguretat social, impost sobre la renda de els persones físiques ( IRPF ).

Xec o taló


Xec:(els xecs es poden anul·lar), El xec o taló bancari és un document mercantil que serveix per fer pagaments al comptat sense haver d'utilitza
Tipus de xec: Nominal,a qui el porti, barrat (que no el pot cobrar ningú, s'ha de ingressar en un compte.)

Nominal: només es pot cobrar a la persona que hi figura com a beneficiària.
A qui el porti (al portador): ho cobra qui ho porti.
Barrat: ingressar els diners en un compte corrent.

Mercat


Oferta/ Demanda à La quantitat d’unitats d’un producte que els productors posen a la venda s’anomena Oferta,  i la quantitat d’unitats d’un producte que els consumidors estan disposats a comprar s’anomena demanda.
Monopolià Quan la oferta d’un producte la fa nomes una empresa parlem de monopoli. Ex: Renfe, Endesa.   
Oligopolià Quan un producte l’ofereixen molt poques empreses parlem de Oligopoli.
Ex: telefonia mòbil.
Competència perfecteàQuan moltes empreses ofereixen el mateix producte parlem del mercat competència perfecte.
Produccióà La quantitat d’unitats  d’un producte que fabrica una empresa en un període de temps determinat.
Costà Els costos son els diners que l’empresa ha hagut de pagar per utilitzar tots i cadascun dels recursos necessaris per realitzar la producció. Segons que depengui o no de la quantitat de producte elaborat es classifiquen en dos tipus.
Costos fixosà No depen>en de la quantitat de producte elaborat.
Costos variablesàSi depenen de la quantitat de producte elaborat. El cost total es la suma del cost fix mes el variable.
Beneficià Son el diners que guanya l’empresa.
Preu de vendaà PV=CT+B
Preu de venda al públicà PVP=PV+IVA
      àSupereduit 4%
      àReduit 10%
è General 21%

Problemes
1.      Una empresa produeix 500.000 pizzes al any disposen d’una maquinaria i unes instal·lacions valorades en 240.000€ les despeses de producció son les següent.
Matèries primeres 1.12€/Pizza,
Nomina del personal 180.000€/Any
Energia elèctrica 3.600€/any
Publicitat 4.320€/any
Despeses financeres 536€/any
Si la empresa vol obtenir un benefici del 25% quin es el preu de venda al públic de cada pizza.

CF= 240.000+180.000+3.600+4.320+536+428.456€
CV=1’12.500.000
CT=CF+CV=428.456+560.000=988.456€
CT/Unitat= 988.456:500.000=1.997
B= 1.98:100x25=0.494
P.V=CT+B=1.997+0.494=2.471
PVP=PV+IVA=2.471:100x21=0.519
PVP=PV+IVA= 2.471+0.519=2.99€

Amortitzacióà Es el temps que fixa la llei en el qual una empresa ha de repartir el cost inicial d’una maquina o instal·lació que ha comprat.
Llei de la oferta i la demandaàEl preu normalment el fixa el mercat es a dir que depèn de la relació existent entre oferta i demanda. Si augmenta l’oferta per a un mateix nivell de demanda, els productors abaixen els preus; en canvi si augmenta la demanda i es manté l’oferta els productors aprofiten per apujar els preus.

Problema

Una empresa a comprat una fotocopiadora 12.400€ i es preveu tindrà una vida útil de 8 anys quina amortització haurem de considerar cada any?

12.400:8=1550€/anuals
1550x100:12400=12.5%/Anuals
Problema
Quin import cal incloure com a cost fix en el càlcul del PVP d’un producte si es considera una amortització del 21% en el cas d’una inversió en maquinaria de 378.000€.Quants anys es trigarà en amortitzar la maquinaria?                                                   
                                                                        
378.000x21:100=79.380€
378000:79.380= 4’76anys.

Definició de mercat

Tot el conjunt de persones i empreses que ofereixen i que compren un producte determinat formen el mercat d’aquest producte. En el mercat es on es realitza l’intercanvi de productes i de diners.

Sistemes Economics.


Liberalismeàbasat en que l’economia pot autoregular tota sola sense l’ intervenció dels estats.
Capitalismeàés un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria,propietat privada, i en què el capital s’inverteix en la producció, distribució i el comerç delsbéns i serveis per tal d’obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Comunismeà l’estat ho controla absolutament tot, no existeix la propietat privada.
CooperativismeàLa propietat és de tots i tothom coopera. Es basa en la gestió democràticade les empreses, on “tots” els treballadors són propietaris de l’empresa i tots cooperen de la mateixa manera i el benefici és per tots el mateix.
IntervencionismeàBusca l’equilibri del sistemes capitalisme i comunistes intentant assolir el màxim d’avantatges però el minin d’inconvenients. El poder polític marca molt les pautes sistema econòmic. 

L'economia


Crisi Sistèmicaà Crisi del sistema capitalista.
Autarquiaà l’economia  es interna, espanya no tenia relació amb cap país es un sistema economia tancat.
Economia globalà  Es el contrari de Autarquia.

Consum mercats i preus

L’acció de satisfer una necessitat mitjançant un producte o servei  es coneix amb el nom de: Consum.  Es tanta la importància del consum en el nostre sistema econòmic que la nostre societat es coneix amb el nom de:  Societat de consum. 

martes, 18 de septiembre de 2012

Que es?


L'economia  es dedica a l'estudi dels procediments productius i d'intercanvi, i l'anàlisi del consum de béns (productes) i serveis.